Bonheur, je suis ici.

Ella li ho grità. Que la felicitat no consistia en devorar un plat saborós i suculent després de no haver menjat durant tres dies. La felicitat, deia ja un poc més calmada, era tindre el gust d'aprofitar un cafè calent en una vesprada d'hivern.
És a dir, aclarava a continuació, saber aprofitar el moment adequat per a prendre en petits glopets, els instants més meravellosos i desitjats. Que debíem saber administrar-la: guardar un poc als moments d'èmfasi, i al mateix temps, agafar-ne un poc de la despensa en aquells dies que els cels són grisos...